Les escoles “de màxima normalitat”

Penjadors

Ens pregunten “com és el dia a dia d’una ‘escola de màxima complexitat’” i ens quedem parats. No sabem què dir. Com a mares i pares de vailets de centres etiquetats com a ‘de màxima complexitat’, ens quedem uns segons en silenci i responem alguna cosa de l’estil… “Com vols que sigui el dia a dia? És un dia a dia normal, com el de qualsevol altra escola!”

Allò desconegut, sovint, fa por. I si allò desconegut té la pell fosca, o foscota, encara més. És humà, i per això entenem perfectament el sentit de la pregunta. L’etiqueta ‘de màxima complexitat’ també hi ajuda, és clar, a imaginar-se qui-sap-què del dia a dia d’aquestes escoles.

Nosaltres, com a mares i pares que portem els nostres fills a aquests centres, us podem explicar que el dia a dia que s’hi viu és “de màxima normalitat”. Perquè els infants són infants, hagin nascut els seus pares on hagin nascut. Que potser a P-3 no parlen cap llengua llatina? Tranquils, que a final de curs ja ho faran. Per això van a l’escola. Els nostres equips de mestres són uns professionals excel·lents, que tant podrien estar treballant als nostres centres com als del costat, aquells que no tenen cap etiqueta. Uns i altres formen part del cos de mestres de la Generalitat, sense distincions, i estan igual de preparats que la resta. És més, encara ens atreviríem a dir que molts d’ells tenen uns graus d’implicació encara superiors a la mitjana.

I què passa dins l’aula? Doncs què voleu que passi? Que les nenes i els nens juguen, aprenen, riuen, conviuen, s’enfaden… Ves, com a qualsevol altra escola.

Llavors… per què teniu l’etiqueta “de màxima complexitat”, us podríeu preguntar? L’etiqueta, tinguem-ho clar, no fa tant referència als infants en si mateix, sinó a les famílies. Molts dels nostres pares i mares són d’origen nouvingut i de classe humil. Això condiciona, oi tant. Són multitud els estudis acadèmics que apunten que bona part de la responsabilitat de l’educació dels infants és de les famílies. Però precisament el rol de l’escola, en una societat igualitària, és el de corregir aquests desequilibris. I amb aquesta etiqueta, se suposa, els poders públics -tant nacionals com locals- ens han de mimar més. Bàsicament perquè tota la societat en el seu conjunt tenim dret a què les noves generacions surtin de l’escola el màxim de preparades possibles. Si com a societat deixem a la intempèrie els infants de les famílies amb menys recursos socioeconòmics, el país que acabarem tenint serà un desastre.

Però aquest és tot un altre debat. De fons, però un altre debat. Ens preguntàveu “com és el dia a dia d’una ‘escola de màxima complexitat’”, i us responem que ho vingueu a veure. Aquests dies hi ha portes obertes i ens faria molta il·lusió ensenyar-vos-ho. Sovint, centres com els nostres queden descartats ja d’antuvi a l’hora d’anar a veure escoles. Mal fet. Els nens són nens, no ho oblideu. I potser us sobtarà que, quan entreu a les nostres aules, als penjadors hi veieu noms tan exòtics com “Zineb”, “Fatumata”, “Ikram”, “Bilal”, “Kodia”, “Azaan”… Però els nostres nens -“Éric”, “Cecília”, “Lluc”, “Guillem”, “Ada”, “Berta”, “Marina”, “Unai”, “Joana”, “Sasa”…- troben que són els noms més normals del món. I tots plegats són amics, aprenen tots junts i progressen tots junts. En molts dels nostres centres tenim estudiants excel·lents que guanyen les proves Cangur o Sambori. Perquè l’escola, com a institució, funciona.

Als nostres centres “de màxima complexitat”, els vostre infant hi aprendrà. D’això no en tingueu dubtes. I hi estarà tant mimat com a qualsevol altra escola. I, a més a més, guanyarà una amplitud de mires bestial.

Veniu-nos a veure, va. Us sorprendrem.

PD: Tot seguit us deixem una petita mostra audiovisual d’aquesta meravellosa normalitat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

Create your website at WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: