Astou Touré: “Per què no voleu que els vostres fills juguin amb els nostres?”

Bon dia, sóc l’Astou Touré, sóc del Senegal i mare d’una nena i un nen escolaritzats en un centre “de màxima complexitat”. De fet, vinc en representació del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, un Grup d’Interès constituït per una dotzena d’AMPAs de centres etiquetats com a “de màxima complexitat”. És a dir, d’escoles segregades.

Què vol dir la segregació? Sovint se’n parla a nivell teòric, però deixeu-me explicar-ho en termes més propers. I us parlaré d’un cas real: la segregació podríem dir que és quan un alumne en un centre segregat es dirigeix a la seva directora i li diu:

– “Saps què? He descobert que a la ciutat hi ha dues Laies!”

L’una és la mestra de l’escola, i la segona Laia és una monitora que havia conegut en algun altre indret, possiblement al Centre Obert. La segregació és això. Tenir canalla en escoles que són bombolles socials tan allunyades de la realitat que arriben a pensar-se que a tot el municipi només hi ha dues Laies.

Ep, i recordem-ho. També estan segregades aquelles escoles en què pràcticament tots els nens, cada cap de setmana, se’n van a esquiar a la seva segona residència del Pirineu. I uns centres i altres estan finançats amb fons públics, no ho oblidem. I els nanus d’uns i altres centres es desconeixen entre ells.

Com a Col·lectiu pensem que uns infants i altres s’han de poder conèixer. Han de poder jugar, compartir la seva infància i aprendre junts. I tenir tots les mateixes oportunitats per poder desenvolupar les seves potencialitats. Perquè quan siguin grans hauran de conviure. I per això cal que el conjunt del sistema sigui més equitatiu, més just per a tothom.

És per aquest motiu que signem el Pacte i en farem seguiment actiu, perquè veiem que hi ha mesures que poden començar a corregir totes aquestes desigualtats. Si hi ha voluntat i valentia política, clar.

Tenim l’etiqueta d’escoles “de màxima complexitat”, per bé que el nostre dia a dia és “de màxima normalitat”. Perquè les escoles, com a institució, funcionen. I n’estem orgullosos, encara que bona part de la societat no ho percebi així. I per què? Potser perquè als nostres penjadors hi ha noms com “Mamadou”, “Aminata”, “Zineb”, “Fatumata”, “Ikram”, “Bilal”, “Kodia” o “Azaan”. Però és que hem de tenir clar que aquests seran, també, els catalans del futur, els que un dia o altre s’asseuran a les cadires on ara vostès estan asseguts. I quina relació tindran amb la resta de catalans, si han viscut tota la vida en una mena de “Catalunya paral·lela”? Senyors polítics, sigueu-ne conscients.

I ja que ens trobem davant d’una audiència tan selecta, deixeu-me acabar amb una petició: exerciu el dret a triar escola i trieu els nostres centres. Serà així com, amb l’acció de cadascun de nosaltres, contribuirem a eradicar la segregació escolar. Perquè, i disculpeu-me la impertinència…, per què no voleu que els vostres nens juguin amb els nostres?

Moltes gràcies.

– – – – – – –

Discurs realitzat al Parlament de Catalunya el 18 de març de 2019 amb motiu de la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar.

Signatura del Pacte contra la Segregació Escolar
Signatura del Pacte contra la Segregació Escolar
Representants del Col·lectiu, a la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar
Representants del Col·lectiu, a la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar

4 thoughts on “Astou Touré: “Per què no voleu que els vostres fills juguin amb els nostres?”

Add yours

  1. Una mare em va fer un dia un comentari que pot ser diu molt a la vostra pregunta; pq no apuntes al teu fill al centre al costat teu? No. Pq la majoria de nens per no dir tots son nascuts aqui pero no es senten d’aqui la majoria diu jo soc musulma jo soc paquistani pero cap ni un diu jo soc catala. Tots senten mes les arrels dels pares que les seves propies. No lluiten ni senten la terra com nosoaltres i la majoria per no dir tots pasen entre 2 o 3 mesos al pais dels seus pares i quan tornen toenen a baixar el nivell de la classe i per tant del centre.

    M'agrada

    1. Ser musulmà és incompatible amb ser català? I és important sentir-se d’aquí o d’allà per ser un bon ciutadà o ciutadana? Hem de renunciar als nostres orígens per ser català? Les cultures són dinàmiques i canvien constantment ja que no són ens estàtics.
      El fet de passar unes vacances amb la seva família permet enfortir lligams, molt important pels infants i les seves famílies, no entenc perquè hauria de fer baixar el nivell del centre. En tot cas, el que fa baixar el nivell d’un centre és la falta de recursos, la concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques o la incompetència per saber trobar les potencialitats de la comunitat.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: