L’ONU posa el focus sobre els concerts educatius, considerats font de segregació

Foto de família de la signatura dels Principis d'Abidjan, el febrer d'enguany.
Foto de família de la signatura dels Principis d’Abidjan, el febrer d’enguany.

 

  • L’organisme internacional reconeix els Principis d’Abidjan sobre el dret a l’educació, que assenyalen com una mala pràctica el finançament públic d’escoles privades

  • El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació reclama al Govern que ho tingui en compte en l’elaboració del nou Decret de Concerts Educatius

 

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (HRC, per les seves sigles en anglès) va aprovar per unanimitat el dijous de la setmana passada, 11 de juliol, una nova resolució sobre el dret a l’educació basat en els Principis d’Abidjan, signats el febrer d’enguany en relació amb les obligacions de drets humans que incumbeixen als Estats de proporcionar educació pública als seus ciutadans i de regular la participació del sector privat en els sistemes educatius. El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació es felicita per aquest reconeixement institucional i reclama al Govern de  la Generalitat que tingui en compte aquestes consideracions a l’hora d’elaborar el nou decret de concerts educatius, en tant que la Relatora Especial sobre el dret a l’educació, Koumbou Boly Barry, alerta específicament que les aliances públic-privades en l’esfera de l’educació presenten el risc que, “si no es controlen, actuïn en contra de la universalitat del dret a l’educació, així com dels principis fonamentals del dret dels drets humans, en augmentar la marginació i l’exclusió en l’esfera de l’ensenyament i en crear desigualtats en el si de la societat”.

A la resolució A/HRC/41/L.26, les Nacions Unides insten els Estats a fer efectiu el dret a l’educació i, específicament, a “examinar i avaluar les repercussions sistèmiques de les institucions privades a curt i llarg termini amb l’objectiu d’avaluar la necessitat d’ajustos en la  normativa per a contrarestar aquestes repercussions”. Així mateix, l’organisme internacional també exhorta els governs a intentar “contrarestar totes les repercussions negatives de la comercialització de l’educació”.

La resolució accepta com a vàlids els Principis d’Abidjan, que estableixen nítidament l’obligació dels poders públics de garantir una educació pública de màxima qualitat, alhora que també garanteixen els drets dels particulars a promoure escoles privades alineades amb les seves pròpies creences i ideals. En aquest marc dual, els Principis d’Abidjan assenyalen com a pràctica totalment a evitar el finançament públic d’institucions educatives privades, com seria el cas de la multitud de concerts educatius existents a Catalunya.

El dret a l’educació no comporta cap obligació per part de l’Estat de finançar institucions educatives privades. Els estats han de prioritzar el finançament i la provisió d’educació pública gratuïta i de qualitat”, estableixen els Principis en el seu principi rector 64. I detallen que tan sols es poden finançar escoles privades amb fons públics si és “per un temps limitat” degut a causes de força major, si “no crea un risc previsible d’efectes adversos o retards en el desenvolupament més eficaç i ràpid possible d’un sistema d’educació públic lliure de la màxima qualitat possible” i si “no crea un risc previsible de cap impacte sistèmic en el dret a l’educació, prestant especial atenció a les obligacions relacionades amb la no-discriminació, la igualtat i la no-segregació” (principi rector 65).

Explícitament, els Principis d’Abidjan estableixen que els Estats no poden finançar amb diner públic escoles privades que “abusen dels drets a l’equitat i la no-discriminació, incloent-hi el fet de ser selectius, o bé que expulsin o classifiquin els estudiants -directament o indirecta- en base de desavantatges socioeconòmics”, així com institucions educatives que “cobrin tarifes que soscavin substancialment l’accés a l’educació” (principi rector 73).

L'ONU reconeix els Principis d'Abidjan en relació amb les obligacions de drets humans que incumbeixen als Estats de proporcionar educació pública als seus ciutadans i de regular la participació del sector privat en els sistemes educatius.
L’ONU reconeix els Principis d’Abidjan en relació amb les obligacions de drets humans que incumbeixen als Estats de proporcionar educació pública als seus ciutadans i de regular la participació del sector privat en els sistemes educatius.

 

Les aliances públic-privades “comporten segregació”

La resolució del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides també beneeix la tasca de la Relatora Especial sobre el dret a l’educació, que en el seu últim informe (A/HRC/41/37) alerta que “en el cas de les aliances públic-privades basades en el mercat, els efectes en els drets humans són particularment negatius, en particular per la segregació que comporten”. 

La relatora emfasitza també que, segons el principi rector 65 dels Principis d’Abidjan, que estableix que tota aliança públic-privada ha de ser una mesura de duració limitada, “significa que els Estats han de reevaluar periòdicament totes les vies possibles per promoure l’exercici efectiu del dret a l’educació, respectant i promovent plenament la diversitat cultural”. I alerta: “La repercussió de les institucions educatives privades en el dret a l’educació s’avalua amb massa freqüència a nivell escolar mitjançant un conjunt limitat d’indicadors. Cada escola avalua per separat i en comparació amb d’altres escoles. Malgrat això, els efectes adversos que té en els drets humans l’augment de les escoles privades, per exemple en relació amb la segregació, tot sovint apareixen a un nivell sistèmic a l’hora d’examinar l’efecte acumulatiu d’una gran quantitat d’institucions privades sobre la gamma de drets humans.”

És important que els Estats tinguin en compte i avaluïn les repercussions sistèmiques de les institucions privades a curt i llarg termini, i aprovin una normativa que les contraresti. Aquestes avaluacions no s’haurien de centrar únicament en resultats quantitatius mesurables com els resultats dels exàmens, sinó que haurien d’incloure avaluacions quantitatives sobre una àmplia gamma d’indicadors, com, per exemple, indicadors que mesurin l’exercici efectiu del dret a la igualtat i la no-discriminació a nivell sistèmic”, recomana la Relatora Especial.

Entre d’altres recomanacions, l’informe convida els governs a aplicar polítiques d’habitatge que evitin la segregació; recomana tancar les escoles privades que contravinguin els Principis d’Abidjan, i exposa: “Els Estats haurien de prohibir la publicitat i el màrqueting en les institucions educatives d’ensenyament públic i privat.”

 

El nou decret de concerts, una oportunitat

El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació vol ressaltar públicament que, pel que fa al sistema educatiu català, aquest posicionament nítid de l’ONU suposa un abans i un després contundent. Tots els punts descrits són perfectament aplicables al sistema educatiu català, amb unes aliances públic-privades permanents en el temps en forma de concerts educatius a concedits a ordes religioses, societats mercantils, fundacions i cooperatives. En vista a l’opinió negativa que els organismes internacionals tenen d’aquest sistema públic-privat, el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació sol·licita al Departament d’Educació que el nou decret de concerts educatius restringeixi al màxim possible aquesta forma d’impartir ensenyaments a Catalunya.

De fet, la pròpia Relatora Especial exhorta els governs “a examinar les seves lleis, polítiques i pràctiques de conformitat amb els Principis d’Abidjan i que estableixin projectes per posar-los en pràctica”. De fet, sosté que “els Estats haurien d’incrementar considerablement els fons que destinen a l’educació pública”, recalcant que les partides d’educació haurien de representar el 20% del total del pressupost governamental (entre un 4% i un 6% del PIB), en la línia del que estableix el Marc d’Acció Educació 2030.

A principi de juliol, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar obrir un procés de consulta prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret relatiu als concerts educatius, amb l’objectiu d’actualitzar la normativa vigent, el Decret 56/1993. En fer-se públic l’obertura d’aquest procés, el Govern va recalcar que l’actual decret “no dona solució a algunes disfuncions estructurals del sistema de concerts relacionades amb el finançament dels centres concertats que impedeixen la gratuïtat real dels ensenyaments” i emfasitzant que “la LEC preveu diverses possibilitats per millorar aquest finançament”. 

Davant d’aquesta afirmació, el Col·lectiu vol recalcar que els Principis d’Abidjan estableixen que “el dret a l’educació no comporta cap obligació per part de l’Estat de finançar institucions educatives educatives privades”. En el cas que sigui necessari, deguda la manca crònica de places públiques, el Col·lectiu advoca perquè el nou decret contempli un horitzó per reduir els concerts educatius, i que la concessió dels actuals vagi estretament lligat a la corresponsabilitat en l’escolarització del conjunt de l’alumnat.

 

Major inversió en educació pública

Paral·lelament, cal emfasitzar que la despesa pública educativa a Catalunya constitueix només el 2,8% del PIB el 2013, segons va denunciar el 2016 la Fundació Jaume Bofill en un estudi que signa el sociòleg Xavier Martínez-Celorrio. Catalunya, de fet, és el país que menys percentatge del PIB destina a l’educació de la tota la Unió Europea. En concret, destina només el 2,91% del PIB en el sistema educatiu, una xifra que només es pot comparar amb països allunyats com Perú (2,75%), Laos (2,77%) o Libèria (2,82%).

Despesa pública educativa com a % del PIB (2013). Font: Fundació Bofill - Reptes de l'educació a Catalunya. Anuari 2015.
Despesa pública educativa com a % del PIB (2013). Font: Fundació Bofill – Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015.

Així doncs, el Col·lectiu també apel·la al conjunt de les forces polítiques a assumir les recomanacions dels organisme internacionals -que estableixen que la inversió en educació hauria de ser el 20% del total del pressupost governamental (entre un 4% i un 6% del PIB)- i, per tant, a avançar cap a uns pressupostos en què la inversió en educació pública s’equipari a la de la resta de països europeus.

 

 

Recursos referenciats:

One thought on “L’ONU posa el focus sobre els concerts educatius, considerats font de segregació

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

Create your website at WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: