Les escoles segregades reclamem valentia política perquè el nou decret d’admissions vegi la llum d’immediat

Tres estudiants nord-americans partidaris de la segregació racial a l'escola protesten contra la presència d'alumnat afroamericà al seu centre, 1956.
Tres estudiants nord-americans partidaris de la segregació racial a l’escola protesten contra la presència d’alumnat afroamericà al seu centre, el 1956. Foto: Wikipedia/AAPF

 

L’informe extraordinari del Síndic de Greuges “La segregació escolar a Catalunya” data del maig de 2008. Deu anys després, el setembre del 2018, el Pla de Govern de la XII Legislatura (PDF) es fixava explícitament l’objectiu de modificar el decret d’admissions vigent per “garantir una escolarització més equilibrada i promoure la cohesió social” (pàgs. 12-13). Fa quinze dies, diversos mitjans de comunicació van explicar que el nou decret ja està redactat i a punt per ser aprovat, i des del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació es vol animar el conjunt dels dirigents polítics a ser conseqüents amb tota aquest bagatge i fer possible que el nou decret entri en vigor ja aquest proper curs 2020/21.

Des del punt de vista del Col·lectiu, que aplega AMPAs i famílies de centres “de màxima complexitat” d’arreu de Catalunya, fa massa temps que la segregació escolar s’ha assenyalat com un dels principals reptes que té la societat actual, i fa massa temps que no hi ha hagut mesures polítiques per fer-hi front. Per aquest motiu, no s’explicaria que el nou decret no fos vàlid ja per a aquest proper període de preinscripcions, que tindrà lloc entre el 23 de març i l’1 d’abril. 

Les AMPAs de centres segregats veiem evident que calen més recursos econòmics al conjunt del sistema. Precisament, per dedicar-los als centres més desafavorits i, així, possibilitar que l’educació doni les mateixes capacitats al conjunt de la ciutadania i equilibri les desigualtats per situació socioeconòmica. A tall d’exemple, recordem que hi ha fins a 16 punts de diferència entre l’alumnat que no supera les proves de competències bàsiques de català a 6è de Nou Barris (22,4%) respecte els de Sarrià-Sant Gervasi (6%). Un percentatge que s’amplifica a Secundària, arribant a ser de 23-25 punts.

Però fins que aquests recursos monetaris no arribin, el Col·lectiu entén que el nou decret d’admissions apunta a un dels dos altres pilars bàsics sobre els quals pivota la inequitat del sistema educatiu català: el de l’època de preinscripcions i el de la gestió de la matrícula viva. Dos canvis normatius que no requereixen necessàriament de major aportació econòmica, i que van en la línia de les recomanacions sorgides en el si del Pacte contra la Segregació Escolar. Per aquest motiu, no s’entén que determinats agents implicats en l’acord ara anunciïn la seva voluntat d’oposar-se al nou decret.

Igualment, tampoc no s’entén que agents del propi Departament d’Educació i del Govern es mostrin dubitatius envers la possibilitat que el decret s’aprovi dins dels terminis legals per ser aplicat ja durant les preinscripcions per al curs 2020/21, en tant que els tempos per a la seva aprovació eren coneguts per tots.

De fet, tampoc no s’entén que, tot i la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar, siguin diversos els Inspectors d’Educació que continuïn actuant amb lògiques segregadores i treballin activament per vehicular la matrícula viva cap als centres més desafavorits, primant així una mena de “pau social” que eviti que a les escoles més afavorides s’hi escolaritzin alumnes amb necessitats socials massa notables. La pressió social de determinades capes de la població no pot passar per sobre de la igualtat d’oportunitats i l’equitat del conjunt del sistema.

Els centres “de màxima complexitat” reclamem canvis. Mentre la majoria d’indicadors assenyalen que hi ha fins a un 25-28% d’infants en risc de pobresa, hi ha multitud de centres educatius que escolaritzen menys d’un 10% d’alumnat desafavorit. El Col·lectiu és conscient que hi ha multitud d’interessos contraris a l’aprovació del decret, en tant que modifica un “statu quo” que va molt bé a molta gent. Un “status quo” que bàsicament només perjudica a la part de la població que acostuma a tenir poca veu en el debat públic i que, per tant, pràcticament tothom s’atreveix a obviar. Parlem dels 225.000 infants i joves escolaritzats en 422 escoles, instituts i instituts-escola “de màxima complexitat” existents arreu de Catalunya, així com de les seves famílies, una realitat que massa sovint s’obvia confiant en què el pas del temps resoldrà la situació. Però no és així, cal valentia política per alterar un “status quo” que pràcticament deixa 225.000 infants i joves al marge de la societat. 

Finalment, cal remarcar que, tant si s’aprova el nou decret com si no, és evident que la inequitat del sistema educatiu català no es modificarà d’un curs per l’altre. Ara bé, si el nou decret no s’aprova, després del compromís en ferm adquirit pel conjunt del Govern i del llarg debat social que el precedia i que l’ha acompanyat, sí que empitjoraran les expectatives generals de millora. I un sistema sense expectatives és un sistema fallit.

 

També us pot interessar:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: