Davant la situació d’interrupció sine die de les classes a les escoles i institut de Catalunya, des de les famílies de les escoles “de màxima complexitat” volem plantejar algunes reflexions i propostes per tal que aquesta situació excepcional no afecti de manera negativa els sectors socials més desafavorits i ampliï encara més l’actual bretxa social i educativa.
De moment, després de més de dues setmanes sense classes, hem pogut veure els esforços de l’administració per tal de solucionar un dels primers problemes plantejats: què fer amb l’alumnat que té una beca menjador. La resposta via targes menjadors recarregables és una opció correcta, tot i que degut als mecanismes burocràtics molts cops molt farragosos ha arribat en algunes poblacions just dissabte, quan ja feien més de 10 dies d’interrupció de les classes. És positiu saber que, mitjançant aquesta targeta, l’alumnat veurà ampliada la beca durant les vacances escolars de Setmana Santa.
Aquest és el primer tema que pot venir al cap en parlar d’escola i famílies vulnerables. Però la veritable problemàtica és en clau d’èxit educatiu, igualtat d’oportunitats i trajectòries educatives. En un primer moment el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, va parlar de no fer de manera sistemàtica classes on-line per no incrementar les desigualtats i la inequitat del sistema. Tota la raó.
Però què fem, mentrestant? En què beneficia al meu fill que el fill del veí no faci res? Més que deixar de fer per part de determinats sectors, allò que cal és detectar els sectors més vulnerables i acompanyar-los amb un seguiment específic per tal d’aconseguir que aquesta interrupció de les classes no representi una aturada total en el seu procés d’aprenentatge. Aquest acompanyament òbviament s’haurà de fer des de les escoles i instituts on aquests alumnes són estan matriculats. Per tant, cal un reforç econòmic i tecnològic d’aquests centres per tal que puguin complir amb aquesta tasca.
Perquè, durant aquestes setmanes d’aturada, hi ha una part del país que no s’ha aturat. Independentment de la consigna de la conselleria dirigida a l’educació formal, les capes més formades de la societat han aconseguit prosseguir amb la seva rutina d’extraescolars: hi ha infants que continuen fent classes de música on-line, d’anglès, de programació informàtica… I, així, la distància entre uns i altres continua ampliant-se. I no sols d’extraescolars, alguns instituts estan posant feina de classe.
Quant a la possibilitat de reprendre el curs on-line, multitud de les nostres famílies no tenen els mitjans físics tècnics i de coneixement per fer-ho. Una classe virtual és, senzillament, impossible. I per molt que el Departament els facilités un mòbil amb connexió a Internet, serà dificultós garantir que determinats infants en puguin treure tot el rendiment possible. En les etapes primerenques del procés formatiu, l’on-line difícilment ensenya hàbits, rutines i habilitats interpersonals; en les etapes més madures, hi ha moltes llars en què l’alumne no disposa d’un espai adequat per a realitzar les tasques escolars.
En aquest sentit, veiem prioritari fer arribar material fungible d’ús ordinari a les famílies més vulnerables, així com llibres i revistes. A moltes llars, recursos com aquests serien una alenada d’aire fresc.
Recordem que l’educació ha de vetllar per donar a tothom les eines necessàries per assolir uns determinats objectius. Una represa del curs merament on-line afavoriria els infants de famílies culturalment riques, mentre que les famílies culturalment més modestes quedarien cada cop més distanciades. Una situació inacceptable. Traslladat a l’àmbit sanitari, seria tant com dir que, a partir d’ara, la sanitat universal només atendrà les persones sanes, i que les que pateixin alguna afectació no estaran cobertes.
Més enllà de l’aturada de les classes, hi haurà un dia en que s’haurà de tornar. Després de Setmana Santa, o potser al maig. Cal recuperar totes les classes i allargar el curs tot el que ara s’ha escurçat? Potser sí. I no seria absurd treballar durant tot el juny, algunes setmanes de juliol i/o començar el curs l’1 de setembre, però no és realista plantejar un escenari de classes durant la canícula o a l’agost.
I tampoc no seria realista obrir en aquestes setmanes de manera purament avaluadora del que els alumnes han fet durant el confinament. Tornar a classe com si res no hagués passat, obrint el llibre per la pàgina 92 i fent l’examen el divendres, de ben poc servirà a un bon grapat d’alumnes que necessitaran d’un període de racionalització de tot el que ha passat.
Cal llavors un altre escenari com podrien ser reforços vacacionals durant el mes d’agost adreçats específicament per a l’alumnat més vulnerable. Colònies formatives, casals d’estiu i accions de lleure que puguin compensar curricularment les desigualtats que aquest alumnes pateixen. Això vol dir no deixar aquests alumnes en mans de les entitats assistencials on normalment s’aparquen. Vol dir que l’administració directament se’n faci càrrec, elabori un pla de treball i l’executi de la millor manera possible amb professionals de l’educació qualificats.
L’administració té l’obligació de donar resposta a aquesta necessitat social de primera magnitud, i no pot delegar. Com a societat hem de garantir els drets inalienables dels infants més vulnerables, i qui garanteix els drets de les persones i infants és i ha de ser sempre l’administració pública d’una societat democràtica.
Un altre element imprescindible per a garantir el benestar i l’educabilitat de molts d’aquests infants és la situació de les famílies. En un moment on l’activitat econòmica queda aturada, els sectors socials més febles són qui abans noten la manca d’ingressos per a comprar menjar o pagar lloguers, entre altres necessitats. Calen mecanismes com una renda bàsica per a aquestes famílies, i moratòries de pagament per a lloguers, hipoteques i serveis bàsics, aigua, llum i servei de connexió a les xarxes de comunicacions.
En essència, allò que està fent evident aquest confinament és que l’alumnat desafavorit està majoritàriament concentrat en unes determinades escoles. I en tant que la voluntat del Departament era de revertir aquesta situació, l’emplacem a aprovar el nou decret d’admissions ja per al present període de preinscripcions i començar així a revertir els alts índexs de segregació escolar del país.
Temps hi haurà temps per a reflexions profundes sobre el valor de la vida, de les coses que tenim i les coses que fem. Però de manera immediata el Govern de Catalunya ha de posar-se a treballar en un pla de xoc educatiu contra les desigualtats a l’escola i fora escola motivades per aquesta excepcional interrupció de les classes. Un pla que contempli aquests elements:
1- Vetllar perquè l’alumnat més vulnerable disposi de recursos per realitzar tasques, des de material fungible a llibres pedagògics, novel·les…
2- Allargament de les classes (juny lectiu, mig juliol, inici de curs a 1 de setembre…?)
3- Accions formatives de qualitat combinades amb lleure durant l’estiu més estricte (segona quinzena de juliol i agost)
4- Ajuts econòmics a les famílies/moratòries en els pagaments de serveis bàsics
5- Mesures polítiques per revertir la segregació escolar estructural existent a Catalunya
6- Una adaptació del curs vinent a la realitat post-confinament
Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació 