Prioritzar els centres ‘de màxima complexitat’ per corregir la crisi educativa

L'equitat educativa requereix donar més a qui més ho necessita. Font: GEM Report 2020.
L’equitat educativa requereix donar més a qui més ho necessita. Font: GEM Report 2020.

Davant d’una tornada a l’escola, enguany, plena d’incerteses i d’incògnites, des del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació volem deixar paleses les nostres inquietuds, molt específiques, atenent la idiosincràsia dels nostres centres i les dificultats particulars que portem arrossegant des de fa ja molts anys.

D’entrada, volem recordar que l’alumnat de les nostres escoles surt en desavantatge en aquesta línia de sortida. És un fet que el confinament ha agreujat la bretxa educativa a l’alumnat dels centres “de màxima complexitat (CMC), amb un volum considerable d’alumnat que ha estat totalment desconnectat de l’escola durant sis mesos. En conseqüència, la bretxa digital ha agreujat la bretxa educativa preexistent.

Davant d’aquesta realitat, demanem en primer lloc una dotació suficient de recursos per assegurar la ràtio màxima de 20 alumnes i el retorn de la 6a. hora als centres que hi han renunciat. Creiem que la presencialitat és l’única via per garantir el dret a l’educació. Ens consta, però, que en molts centres -tant a Primària com a Secundària- persistirà l’existència de grups amb sobrerràtio. Cal no oblidar que durant el confinament s’ha demostrat que l’educació digital no pot suplir l’educació presencial, i molt menys en aquells centres on es concentra la població infantil i adolescent més vulnerable. Aquesta presencialitat s’hauria de poder oferir sense riscos per a la salut.

Tant o més important és el fet que els CMC solen situar-se geogràficament en llocs on la incidència del virus és més elevada, per ser entorns amb més densitat poblacional i amb condicions socioeconòmiques més vulnerables; el virus sí que entén de classe social. Això implica que els períodes de no-presència a l’escola es donaran, majoritàriament, als CMC.

Com a conseqüència, s’han d’invertir tots els recursos humans i materials possibles per reduir al màxim el nombre d’alumnes que hagin de fer períodes d’aïllament. Això s’aconsegueix reduint el nombre d’alumnes-classe. Demanem a l’Administració que posi tots els recursos necessaris per a aconseguir grups bombolla de no més de 20 alumnes. Creiem, a més, que és un deure de l’Administració prioritzar absolutament els CMC en la gestió de la crisi educativa que comporta la pandèmia, per tal d’assegurar al màxim la presencialitat en aquests centres i així garantir l’equitat educativa.

Aquestes prioritats s’haurien d’estendre, en el cas de quarantenes de grup, per tal de poder assegurar un seguiment de l’alumnat no sols telemàtic, sinó també presencial, amb desplaçament al domicili si s’escau. Coincidim amb aquelles veus que insisteixen en la conveniència de fer contactes diaris amb els infants aïllats, sent ara més prioritari que mai que continuï la connexió amb l’escola. És un fet que ja no tots som iguals davant la pandèmia; moltes persones ja han passat la malaltia i alguns professors voluntàriament es poden oferir per fer seguiment presencial dels alumnes dels grups on hi ha hagut un cas positiu o per desplaçar-se a domicili si fos necessari.

Un altre element distorsionador és la matrícula viva; és conegut que la matrícula viva és un dels mecanismes que més destorba el funcionament dels “grups classe” i que castiga més greument als CMC. Aquest curs s’ha de blindar la matrícula fora de termini en els CMC per tal d’intentar recuperar la bretxa educativa que ha suposat el tancament dels centres durant sis mesos i els possibles períodes d’aïllament que tornaran a agreujar la inequitat del sistema. Els CMC vivim una situació d’emergència educativa i demanem a l’Administració que gestioni els recursos per tal de reduir aquesta bretxa i així equilibrar el sistema.

Tot plegat mirant d’assegurar, al llarg de tot el curs, una gestió eficient de les beques menjador, mitjançant les targetes quan hi hagi grups en quarantena o establint altres mesures similars. Sense oblidar en paral·lel a fer anar els recursos de què es disposa i que els TIS, educadors socials i altres persones qualificades dels centres puguin fer-se càrrec d’un “grup classe” reduït.

I pel que fa a la resta d’incidències que es puguin anar produint al llarg del curs escolar, demanem solucions amb un plus d’imaginació. D’això en depèn una gestió adequada de la crisi, i per què no, el futur de tota una generació.

One thought on “Prioritzar els centres ‘de màxima complexitat’ per corregir la crisi educativa

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: