El debat sobre la Jornada Contínua menysté les possibles conseqüències negatives sobre els infants i la igualtat d’oportunitats

Aules buides a l’escola

Acabem d’acomiadar un any on hem hagut de posar en qüestionament la nostra capacitat, com a societat, de respondre a una emergència educativa sense precedents, veient-se també molt compromesa la lluita ingent a favor de la igualtat d’oportunitats, enmig d’una pandèmia especialment cruel amb les persones més desfavorides. Tot i l’abast, fins ara, incommensurable d’aquesta adversitat, i mentre ens arribaven els primers crits d’atenció respecte a l’augment dels índexs de pobresa infantil -especialment alarmants- s’ha desencadenat un debat inesperat que al Col·lectiu d’Escoles Contra la Segregació ens inquieta i amoïna.


Val a dir que som un col·lectiu divers i, com a tal, tenim disparitat d’opinions respecte a la campanya a favor de la Jornada Contínua. Per tant, no estem en condicions de prendre un posicionament definitiu sobre aquest tema, però el que sí que volem és deixar palès una sèrie de consideracions que ens semblen inajornables i sense les quals el debat ens sembla coix, o si més no, poc sòlid. Aquest no és, a més, un debat nou o inèdit; cada cop més veus, a comunitats autònomes on ja s’ha implantat i provat sobradament la jornada contínua, fan una crida pel retorn de la jornada partida. Ens preguntem el perquè.


Famílies, afes, partits polítics, sindicats i el col·lectiu de mestres en un percentatge excepcionalment gran han sumat forces a Catalunya per tal d’aconseguir aquesta fita sense aprofundir en molts dels aspectes que caldria tenir en consideració a l’hora d’avaluar les possibles conseqüències d’aquesta mesura. En primer lloc, ens sembla imprescindible poder disposar d’informes o estudis als quals es demostrin les bondats de la jornada contínua respecte al rendiment escolar i el benestar dels infants. A hores d’ara, només disposem d’informes o valoracions desaconsellant o qüestionant aquesta iniciativa, signats per entitats o autors de la rellevància de Save the Children1-2, Laura Crespo, Martín Fernández, Laura Hospido i José Montalbán3, Mariano Fernández Enguita4 o la Societat Valenciana de Pediatria5.


D’altra banda, i contràriament a allò què ha passat a altres territoris, creiem que aquesta no ha de ser una decisió que prengui cada centre sinó que ha de ser consensuada globalment, incloent en aquesta globalitat l’escola concertada. Implantar un nou horari només a l’escola pública tindria un efecte fortament segregador, ja que sense una proposta realista i -molt important- recolzada amb pressupost, es produiria una fugida de les famílies amb més mitjans cap a l’escola concertada. Els horaris laborals seguirien inamovibles, i el mateix passaria quant a les necessitats de les famílies.


Què passaria, però, amb l’alumnat vulnerable? Imaginem que aquest temps de lleure que es promet als infants després de dinar es quedés només en un foc d’encenalls… I que hi hagués una impossibilitat real de mantenir un nombre raonable de beques, i el menjador acabés tancant. Massa pessimistes? Fixem-nos en allò que ha passat a secundària. Incomprensiblement s’aniria deteriorant, encara més, la nostra escola pública. Qui ens pot garantir que això no passarà?


A més a més, no s’han presentat solucions respecte al què passaria amb la sisena hora, una de les poques eines que tenim i mantenim per enfrontar-nos a les desigualtats, però que ara per ara és del tot incompatible amb els horaris que se’ns proposen des de la Plataforma de la Jornada Contínua.


Però el més greu seria l’invisible. L’augment dels nens de la clau, aquells que passen la tarda sols a casa esperant el retorn dels adults, sense el suport físic i emocional de l’escola, dels mestres i els companys. No hem de perdre de vista la funció social de l’escola, el lloc on no només s’aprèn sinó on també es creix, i on en moltes ocasions es pot veure amb altres ulls el món, fugint de situacions familiars molt complicades. Ens preguntem, al cap i a la fi, si és possible fer aquesta revolució de la jornada escolar ignorant un munt de circumstàncies que podrien aprofundir en la fragilitat dels infants, i si això ens val la pena.


1 Save the Children, Mézclate conmigo, anexo comunidad de Madrid, març 2019
2 Save the Children, Iluminando el futuro, març 2015
3 Crespo, Laura and Co. ¿Qué sabemos sobre el efecto del tipo de jornada escolar en el rendimiento académico?, Blog Sociedad
y Educación (Fundación Europea Sociedad y Educación), abril 2020
4 Fernández Enguita, Mariano, La ciencia que sustenta la jornada escolar continua, Blog Enguita, març 2017
5 Societat Valenciana de Pediatria, Posicionamiento de la Sociedad Valenciana de Pediatría sobre la jornada escolar continua o discontinua, novembre 2019

3 thoughts on “El debat sobre la Jornada Contínua menysté les possibles conseqüències negatives sobre els infants i la igualtat d’oportunitats

Add yours

  1. Em sembla que aquest article és força posicionador per dir que com a col·lectiu no preneu un posicionament definitiu. En aquesta publicació només consta una postura. I si em permeteu està plena de detalls que no em quadren i que us anomeno a continuació, per començar el titular:
    1. Em sembla greu dir que “sobradament la jornada contínua en altres comunitats crida el retorn de la partida”, disculpeu però sense números a la mà aquestes afirmacions són una negligència. A l’estat espanyol aproximadament hi ha un miler d’escoles amb JC.

    2. Dir que 4 col·lectius han sumat forces per aconseguir aquesta fita a Catalunya també és erroni. Primer que no s’ha aconseguit cap fita en la JC a primària des de que s’està reivindicant. No hi ha cap partit polític que defensi la JC, el col·lectiu de mestres no s’ha posicionat, tal vegada sí que ho han fet alguns sindicats, afes i famílies.

    3. Em sobta que poseu el rendiment escolar com un tema imprescindible. El rendiment escolar no depèn de cap jornada horària, depèn de molts factors, i el més determinant és la família. D’això n’hi ha molts d’estudis i neurociències que ho diuen, la Bofill, el Consell Escolar de Catalunya i molts experts.

    4. L’horari és una fotesa en relació a les decisions importants que hauria de prendre un centre educatiu. Molts centres públics són empreses privades amb projectes blindats i hermètics dels equips de direcció que utilitzen el sistema públic per fer realitat les seves idees (és més fàcil que ser emprenedor i muntar una proposta). No estem construint escoles a tres bandes que fomentin el debat, la reflexió, la responsabilitat i l’oberta de mirades entre i amb els alumnes i les famílies, al contrari, volem homogeneïtzació. Aquest està sent el model d’escola i aquí sí serem iguals pública que concertada, fet que tan preocupa. No em sé avenir que des del col·lectiu contra la segregació escolar us agradi la homogeneïtzació dels centres.

    5. La obertura de pensament de les persones que relacionem oportunitats i riqueses d’aprenentatge amb diversitat socioeconòmica i cultural dins l’alumnat d’una aula, ha de ser la mateixa obertura de pensament de les persones que relacionem pluralitat de realitats escolars amb riquesa. Ara mateix és així a Catalunya. Molt diferent és parlar de que totes les aules i escoles d’un territori tinguin un mateix perfil d’alumnat i uns recursos suficients i adequats. Aquí hem d’exigir un model únic. Hauríem d’exigir el dret de que els infants tinguin una aula amb una composició de companys tant diversa com la del seu municipi o barri, independentment de si l’infant va a una escola pública, concertada o privada. Aquest hauria de ser un dret d’infant i els adults a través de les escoles i institucions hauríem de garantir-lo i per això sí que cal sumar esforços. Una altra tasca és equilibrar els barris en la seva composicó.

    6. Un model d’escola no hauria de determinar coses tant concretes com l’horari, la distribució de les assignatures en el temps, les festes que s’han de celebrar o quin ha de ser el projecte educatiu de cada centre… Tot això ha d’estar viu i adaptar-se a la realitat de l’alumnat, de les seves famílies i el seu entorn. No existeix un únic model bo per a totes les realitats, ni tant sols un únic horari, ho diu l’estudi de la Bofill de “A les tres a casa”. Em sembla un posicionament molt tancat el vostre en referència a aquest article.

    5. Els rics i de posició privilegiada no els cal reivindicar res, directament canvien lleis i normatives al seu lliure albir. Però entre les persones de peu m’entristeix aquest enfrontament sense abans escoltar-se, ni citar-se per debatre, compartir i contrastar visions. Com podem no fer-ho? Directament publiquem i escrivim en contra d’un altre col·lectiu de persones, com si fóssim partits polítics que ens hi va el poder, realment em sap greu.

    No només existeix la Plataforma de Volem Jornada Contínua, hi ha altres iniciatives.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: