Aquest 14-F… «Votes aquí? Matricula els teus fills i filles aquí!»

Un dels col·legis participants en la campanya, que diumenge actuarà com a col·legi electoral.
Un dels col·legis participants en la campanya, que diumenge actuarà com a col·legi electoral.

ESCOLES SEGREGADES FEM EVIDENT QUE ELS VEÏNS PODEN REVERTIR LA SEGREGACIÓ ESCOLAR

La campanya convida els votants veïns de centres desafavorits a considerar la possibilitat de convertir el seu col·legi electoral en el col·legi dels seus infants

Els alts índexs de segregació escolar existents a Catalunya no es corresponen amb la baixa segregació residencial existent. Arreu del país, multitud d’escoles classificades oficialment com a “de màxima complexitat” ens trobem en barris del tot heterogenis, on famílies de classe mitjana, famílies humils, famílies autòctones i famílies nouvingudes convivim amb total normalitat. Però a l’hora d’escolaritzar els fills, els uns fugen de l’escola del barri per buscar-ne d’altres que acullin famílies d’un determinat estatus socioeconòmic. Aquest fenomen és el que precisament ens hem proposat de denunciar aquest 14 de febrer una vintena d’escoles “de màxima complexitat” d’arreu del país que actuarem com a seu electoral, que veiem com el nostre veïnatge tan sols ens visita quan s’ha de dipositar la papereta a l’urna.

“Votes aquí? Matricula els teus fills i filles aquí!” és el lema de la campanya, coordinada pel Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, amb què pretenem interpel·lar directament els veïns dels nostres desafavorits. I és que aquest diumenge es donarà la paradoxa que moltes de les nostres famílies no tindran dret a vot. En paral·lel, multitud de famílies veïnes, amb la ciutadania reconeguda, sí que aniran al centre a dipositar-hi el seu vot. “Aquest és el teu col·legi electoral… per què no és el col·legi dels teus fills?”, els preguntem. Amb aquesta interpel·lació directa, des del Col·lectiu pretenem conscienciar les famílies veïnes de la seva capacitat per revertir els ghettos escolars, possibilitant que l’escola sigui un reflex fidel del barri, no pas una excepcionalitat on s’hi concentri un determinat perfil social d’infants.

Un moment de l’encartellada en un dels centres participants en la iniciativa.

Ja sigui des de la sociologia, ja sigui des de l’economia, són múltiples els estudis acadèmics que constaten que “els nivells de segregació escolar són superiors a la segregació residencial” (Bonal i Zancajo, 2020), i que “l’existència d’escoles concertades –que van incrementar en un 7% el nombre d’alumnes durant l’onada migratòria– va permetre que algunes famílies autòctones evitessin escolaritzar els fills en centres amb ràtios d’immigrants altes sense haver de canviar de domicili” (Fernández-Huertas, Ferrer i Saiz, 2019). Des del punt de vista del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, calen polítiques públiques orientades a resoldre aquest decalatge. Però, alhora, cal que el conjunt de la ciutadania sigui conscient de la seva pròpia responsabilitat en la situació actual.

Segons dades del Departament d’Educació, arreu de Catalunya hi ha uns 225.000 infants escolaritzats en 422 escoles, instituts-escola i instituts “de màxima complexitat”. La cronificació de la situació actual acabarà desembocant en un problema social i de cohesió de primera magnitud, ja que aquests infants van creixent en espais situats al marge de la realitat del propi barri. Alhora, el propi barri sembla ignorar-los.

Aquest diumenge 14-F, i coincidint tot plegat amb la campanya de portes obertes que està tenint lloc arreu de Catalunya, els centres confiem en què les famílies veïnes, a més a més d’anar a votar, també s’interessaran pels nostres projectes educatius. Les direccions i les AMPAs/AFAs us rebrem amb els braços oberts.

Referències:

  • BONAL, X.; ZANCAJO, A. (2020). Elección de Escuela, Movilidad y Segregación Escolar del Alumnado Vulnerable en Barcelona. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación. 18. 197-218. 10.15366/reice2020.18.4.008.
  • FERNÁNDEZ-HUERTAS, J., A. FERRER I CARBONELL i SAIZ, A. (2019): «Immigrant locations and native residential preferences: Emerging ghettos or new communities?», Journal of Urban Economics, 112:135-151. 


Els veïns dels centres ‘de màxima complexitat’ tenen capacitat d’intervenir en la realitat.
Les famílies de les ‘escoles sense veu’ ens fem escoltar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: